Vasos conductors de xilema
En aquest experiment hem fet servir colorants alimentaris i uns clavells blancs per tal d'observar el procés mitjançant el qual les plantes transporten aigua i nutrients des del sòl cap a totes les parts de la planta. Hem tallat la tija de diferents clavells i en submergit una part de la tija en un tub d'assaig amb colorant vermell i una altra part en un tub d'assaig amb colorant blau. Al cap d'uns dies observem que els pètals de la meitat de la flor queden amb els ,marges acolorits de color vermell i l'altra meitat de la flor queda amb els pètals acolorits de color blau. D'aquesta manera també visualitzem que l'absorció d'aigua no té lloc per tota la tija, sino que la solució absorvida circula per dins d'uns vasos conductors molt fins, el xilema cap a totes les parts de la planta.
Aquest transport es porta a terme gràcies a l'acció conjunta de dos fenòmens físics: la capil·laritat i la transpiració.
La capil·laritat fa referència a la capacitat que té l'aigua d'ascendir en contra de la gravetat per petits tubets, porus o capil·lars. Això es dóna degut a que les molècules d'aigua són polars, per un cantó l'oxigen poseeix càrrega negativa i per un altre costat l'hidrogen càrrega positiva. Per tant les molècules d'aigua com les càrregues de diferent signe s'atreuen fortament entre elles. Aquesta propietat es diu cohesió. I gràcies també a la seva polaritat, l'aigua presenta una gran atracció per unes altres substàncies diferents a ella. Per això l'aigua té una elevada adhesió.
L'aigua s'enganxa a la superfície del tubet per adhesió. I les molècules que s'han adherit a la superfície del tubet estan fortament lligades a unes altres molècules d'aigua. D'aquesta manera les molècules que s'han agafat al tubet, arrosseguen a les seves molècules veïnes tirant d'elles cap a dalt. En el cas de les plantes, els tubets es diuen vasos conductors de xilema.
Però la capil·laritat per sí sola no és suficient per tal de que l'aigua i les sals minerals pugin des de les arrels cap a les fulles. Arriba un moment en el qual la massa d'aigua és tan gran que les forces d'adhesió i cohesió no poden vèncer a la força de la gravetat. Per ajudar a pujar l'aigua entra en acció la transpiració. La transpiració és la pèrdua d'aigua mitjançant evaporació a través de les fulles, principalment, però també per la tija i les flors. La pèrdua d'aigua fa que la pressió hidrostàtica en els vasos conductors baixi la qual cosa produeix un força de succió cap a dalt de la columna d'aigua. L'aigua que ha pujat substituirà a la que s'ha evaporat i el procés començarà de nou.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada