Dissecció d'un musclo/ dissection of a mussel/ disección de un mejillón


DISSECCIÓ D’UN MUSCLO (Mytilus edulis)

Avui hem fet la dissecció del primer invertebrat, un musclo que és un mol·lusc bivalve.

Fotografia de Cesca Andreu



Material: Musclos, cubeta de dissecció, navalla, pinces, escuradents.

Informació prèvia:
El musclo és un mol·lusc bivalve. El seu cos és tou i posseeix un mantell que cobreix els diferents òrgans. El cos dels bivalves està comprimit lateralment i tancat entre dues closques o valves articulades, que es tanquen per acció d’uns músculs especials.

Procediment:

Anatomia externa:
Primer agafem el musclo i observem que té unes línies concèntriques a les valves. Aquestes línies mostren les etapes de creixement de l’animal i en la seva formació han intervingut cèl·lules del mantell, que observarem quan obrim el musclo. També es pot veure tubs calcaris d’anèl·lids (poliquets) i Balanus (animals del grup dels percebes o altres crustacis)



Anatomia interna:

Per veure el cos del musclo per dintre, hem de tallar un múscul, el múscul adductor que uneix les dues valves. Aquest múscul l’hem de tallar posant una navalla pel costat més obtús del musclo.

Quan hem tallat els músculs podem observar :

Un mantell que és el que segrega la petxina. Els lòbuls del mantell delimiten una cavitat plena d’aigua de mar que constitueix la cavitat paleal. Aquest mantell té els marges amb una banda muscular fistonejada de color fosc que reacciona davant de qualsevol estímul, contraient-se.

Una llengüeta marró, de consistència dura, mòbil, que es contrau quan ho toquem, és el peu que té un solc. Aquest peu serveix al musclo com a guia dels pèls anomenats bissus que fabrica la glàndula bissògena, al costat del peu, i aquests filaments encara tous, s’endureixen al cap d’un temps amb contacte amb l’aigua, arriben lluny i poden arrossegar al musclo a una certa distància, mentre els filaments vells es trenquen.

També s’observa una massa verdosa que és el fetge o hepatopàncrees.

Un orifici, la boca, envoltat de 4 llengüetes en forma de plomes, els palps labials. El musclo s’alimenta dels restes d’animals i de vegetals, així com d’organismes microscòpics que viuen en la superfície del mar, el plàncton, i aquests aliments són atrets cap a la boca gràcies a una corrent d’aigua provocada pels moviments de les pestanyes vibràtils o cilis que recobreixen els palps labials. , que ajuden a portar l’aigua amb plàncton cap a la boca i tenen quimioreceptors.

També podem veure unes 4 làmines branquials situades en la cavitat paleal i a ambdós costats de la massa visceral. Cada brànquia comprèn dos fràgils fulles . Les brànquies es poden observar al microscopi i allà es pot veure que estan formades per uns filaments paral·lels  que tenen un marge lliure que posseeix pestanyes vibràtils (epiteli vibràtil) que asseguren la circulació de l’aigua sobre la superfície de les brànquies. La sang del musclo circula per l’interior de cada filament i l’intercanvi de gasos es realitza per difusió a través de les cèl·lules dels filaments.

Pictures by Cesca Andreu



Una bossa de color groc o taronjada, el gep de putxinel·li que produeix els espermatozoides o els òvuls segons els musclo sigui mascle o femella. En el moment de la reproducció, aquests geps augmenten de mida i invaeixen els teixits del mantell. En el musclo femella, el mantell i el gep de putxinel·li té un color taronja, mentre que en el mascle és de color groc clar. El musclo femella llença els seus ous a la cavitat paleal, on són fecundats pels espermatozoides. Els espermatozoides han sigut llançats a l’aigua per musclos mascles i han penetrat en la cavitat paleal gràcies a la circulació produïda per les pestanyes vibràtils de les cèl·lules de les brànquies. Els ous fecundats en nombre de 500 a 600000 per musclo donen lloc a unes larves que segreguen de seguida una petita petxina transparent i que neden alguns dies en la superfície de mar i posteriorment s’acaben fixant a les roques gràcies al bissus.

Picture by Ainara Valero 1er B ESO




I amb molta paciència he pogut filmar les pestanyes vibràtils de les cèl·lules vives de les brànquies!!! Podeu veure el vídeo penjat al nostre instagram.


DISSECTION OF A MUSSEL (Mytilus edulis)



Internal anatomy:

Before you start to dissect note the concentric growth rings and the byssus extending from the shell. 




After examining the exterior, we insert the blades of scissors in the widest part of the shell and move back toward the narrow part of the shell, making sure you are not damaging any internal organs. Once a few of the muscles are cut try prying open the shell. 

External anatomy:

The byssus is produced by the byssus gland at the base of the foot, hardening in a groove that runs midventrally along the foot.  Test the strength of the byssal threads by trying to pull them apart.  As the byssus is produced, it is attached to the hard bottom on which the animal lives. Producing and attaching byssal threads is the main function of the foot in mussels. As the byssus is used near the anterior, the anterior end of the shell is narrowed and reduced, while the posterior, through which water is exchanged, remains wide. This is reflected in the much smaller anterior than posterior adductor muscle.

We can see the foot and labial palps.  The byssal threads should be extending from a pouch at right angles to the mouth.  The gonads will be visible on top of a visceral mass. The mouth opening can be found just at the end of the foot. 

We try to note the  gills. Each gill has two fragile leaves. We examine it under the microscope and there we can see that they are made up of parallel filaments that have a free margin that has vibratory (vibrile epithelium) tabs that ensure the circulation of water on the surface of the gills. The blood of the mussel circulates through the interior of each filament and the exchange of gases is carried out by diffusion through the cells of the filaments.


Pictures by Cesca Andreu





The greenish brown structure above the foot is the digestive gland of hepatopancreas.

Our local species also has a red gonad when it is filled with eggs, but it is yellow or tan when it has espermatozoides to be released.

                                             Picture by Ainara Valero 1er B ESO




And with great patience I have been able to film the vibrile cilia of the living cells of the gills! You can watch the video uploaded to our instagram.


DISECCIÓN DE UN MEJILLÓN (Mytilus edulis)


Hoy hemos hecho la disección del primer invertebrado, un mejillón que es un molusco bivalvo.

Material: Mejillones, cubeta de disección, navaja, pinzas, palillos.

Información previa:

El mejillón es un molusco bivalvo. Su cuerpo es blando y posee un manto que cubre los diferentes órganos. El cuerpo de los bivalvos está comprimido lateralmente y encerrado entre dos conchas o valvas articuladas, que se cierran por acción de unos músculos especiales.

Procedimiento:

Anatomía externa:


Primero cogemos el mejillón y observamos que tiene unas líneas concéntricas a las valvas. Estas líneas muestran las etapas de crecimiento del animal y en su formación han intervenido células del manto, que observaremos cuando abrimos el mejillón.
También se puede ver tubos calcáreos de poliquetos (anélidos) y Balanus (animales del grupo de los percebes u otros crustáceos.





Anatomía interna:

Para ver el cuerpo del mejillón por dentro, tenemos que cortar un músculo, el músculo aductor que une las dos valvas. Este músculo debemos cortar poniendo una navaja por el lado más obtuso del mejillón.

Cuando hemos cortado los músculos podemos observar:

Un manto que es lo que segrega la concha. Los lóbulos del manto delimitan una cavidad llena de agua de mar que constituye la cavidad paleal. Este manto tiene los márgenes con una banda muscular de color oscuro que reacciona ante cualquier estímulo, contrayéndose.

Una lengüeta marrón, de consistencia dura, móvil, que se contrae cuando lo tocamos, es el pie que tiene un surco. Este pie sirve al mejillón como guía de los pelos llamados biso que fabrica la glándula bisógena, junto al pie, y estos filamentos aún blandos, se endurecen al cabo de un tiempo en contacto con el agua, llegan lejos y pueden arrastrar el mejillón a cierta distancia, mientras los filamentos viejos se rompen.

También se observa una masa verdosa que es el hígado o hepatopáncreas.


Un orificio, la boca, rodeado de 4 lengüetas en forma de plumas, los palpos labiales. El mejillón se alimenta de los restos de animales y de vegetales, así como de organismos microscópicos que viven en la superficie del mar, el plancton, y estos alimentos son atraídos hacia la boca gracias a una corriente de agua provocada por los movimientos de las pestañas vibrátiles o cilios que recubren los palpos labiales. , Que ayudan a llevar el agua con pláncton hacia la boca y tienen quimiorreceptores.


También podemos ver unas 4 láminas branquiales situadas en la cavidad paleal y en ambos lados de la masa visceral. Cada branquia comprende dos frágiles hojas. Las branquias se pueden observar en el microscopio y allí se puede ver que están formadas por unos filamentos paralelos que tienen un margen libre que posee pestañas vibrátiles (epitelio vibrátil) que aseguran la circulación del agua sobre la superficie de las branquias. La sangre del mejillón circula por el interior de cada filamento y el intercambio de gases se realiza por difusión a través de las células de los filamentos.


Fotografías de Cesca Andreu






Una bolsa de color amarillo o naranjada, la joroba de polichinela que produce los espermatozoides o los óvulos según los mejillón sea macho o hembra. En el momento de la reproducción, estos jorobas aumentan de tamaño y invaden los tejidos del manto. En el mejillón hembra, el manto y la joroba de polichinela tiene un color naranja, mientras que en el macho es de color amarillo claro. El mejillón hembra tira sus huevos en la cavidad paleal, donde son fecundados por los espermatozoides. Los espermatozoides han sido lanzados al agua para mejillones machos y han penetrado en la cavidad paleal gracias a la circulación producida por las pestañas vibrátiles de las células de las branquias. Los huevos fecundados en número de 500 a 600000 para mejillón dan lugar a unas larvas que segregan enseguida una pequeña concha transparente y que nadan algunos días en la superficie de mar y posteriormente se acaban fijando en las rocas gracias al biso.


Fotografía de Ainara Valero 1er B ESO




Y con mucha paciencia he podido filmar las pestañas vibrátiles de las células vivas de las branquias !!! Puede ver el vídeo colgado en nuestro instagram.








Comentaris