Estudi de les propietats químiques dels glúcids

ESTUDI DE LES PROPIETATS QUÍMIQUES DELS GLÚCIDS.

L’objectiu d’aquesta pràctica és observar les diferents propietats físiques i químiques d’alguns monosacàrids i polisacàrids.

Material: 8 tubs d’assaig, 3 vasos de precipitats de 250 cm3, pinces, trípode, reixeta amb amiant, focus de calor, retolador per a vidre, 2 pipetes, balança i espàtula.

Productes químics: glucosa, sacarosa, midó, aigua destil·lada, reactiu de Fehling A i B, Lugol.

Fonament químic de les proves:

Identificació dels glúcids reductors amb la prova del Fehling:

Una de les propietats més destacades dels monosacàrids és el seu poder reductor que es deu al grup carbonil (aldehid o cetona: C=O) de la seva molècula. En aquesta pràctica utilitzarem el reactiu de Fehling. Aquest reactiu es tindrà que preparar abans de realitzar la pràctica ja que consta de dues solucions separades que es mesclen en el moment d’utilitzar-les. La solució de Fehling A (blava) és de sulfat cúpric alcalí i la solució de Fehling B (incolora) és de tartrat sòdic-potàssic. En mesclar les dues solucions, es forma hidròxid cúpric de color blau intens.

Què passa químicament en la reacció de la glucosa, la sacarosa i el midó amb el reactiu de Fehling? La glucosa és un glúcid monosacàrid i reacciona amb la prova de Fehling. El grup carbonil de la glucosa (-COH) s’oxidarà (perdrà electrons) passant a àcid carboxílic (-COOH). El procés s’evidenciarà per un canvi de coloració on el color blau del reactiu formarà un precipitat groc (òxid cuprós hidratat) i després passarà a ser de color vermell teula (òxid cuprós anhidre) en continuar l’ebullició.

La sacarosa és un glúcid disacàrid format per la unió de glucosa i de fructosa, i com a resultat de l’enllaç d’aquests dos monosacàrids, no queda cap grup carbonil lliure, per tant no s’oxidarà i no canviarà de color blau cap a teula.

I el midó és un glúcid polisacàrid format per la unió de glucoses i està format per dos tipus de polisacàrids, l’amilosa (en proporció del 25%) que adopta una forma de cadena de glucoses amb una disposició en espiral a l’espai i l’amilopectina (en proporció d’un 75%) que forma cadenes ramificades com les branques d’un arbre. El midó no reaccionarà amb la prova de Fehling, per tant tampoc observarem canvi de color de blau a vermell en la reacció química.

Identificació del midó:

El midó amb una solució de iode (lugol) es tenyeix de color violeta intens, Això és degut a que els àtoms de iode s’introdueixen entre les espirals de les hèlix donant-los aquesta coloració, el color desapareix a l’escalfar la dissolució, tornant-la transparent perquè els àtoms de iode han sortit de l’hèlix. Quan la solució es refreda torna al seu color violeta.

Desenvolupament de la pràctica:

1.    Prepara dissolucions diluïdes de glucosa, sacarosa i midó (3 a 5 g/100cm3)

2.       Observa la manera com es dissol cadascuna d’aquestes substàncies. Anota el que has observat a la graella de resultats del final de la pràctica.

3.       Amb una espàtula, que s’ha de rentar i s’ha d’eixugar cada vegada que s’utilitzi, posa’t una mica de cada glúcid a la mà, tasta’ls i aprecia si el gust és dolç o no. Anota’n els resultats.

4.       Observa el color i l’aspecte, és a dir, si a primera vista té aspecte de cristallets o de matèria amorfa. Anota’n els resultats.

5.       Omple fins a la meitat tres tubs d’assaig de cadascuna d’aquestes dissolucions, indica amb un retolador per a vidre el contingut de cadascun. Omple també fins la meitat un quart tub amb aigua destil·lada

6.       Afageix a cada tub 3ml de Fehling A i 3 ml de Fehling B.

7.       A continuació posa els tubs d’assaig en un fogonet i observa el què passa. Si hi ha reacció el color blau canviarà cap a un color taronja vermellós.

8.       A continuació prepara uns altres 3 tubs d’assaig més amb cadascuna de les diferents dissolucions i un quart tub també amb aigua destil·lada. Afageix 1ml de lugol a cada tub i observa el que passa.

Fotografies de Iara Soto (2on de batxillerat)

Posem solució de glucosa al tub d'assaig

La solució de glucosa dóna positiu a la prova del Fehling

Posem solució de midó en un tub d'assaig

El midó dóna negatiu a la prova de Fehling (tub de color blau) i positiu a la prova del lugol (tub de color lila).

El midó reaccionant amb el lugol (color lila).

9. Observa i anota els resultats en la següent graella. Interpreta els resultats.

glucosa sacarosa midó aigua
propietats
aspecte
color
solubilitat
gust
Fehing A i B (+/-)
Lugol (+/-)

STUDY OF THE CHEMICAL PROPERTIES OF THE GLUCIDES (CARBOHYDRATES):

The objective of this practice is to observe the different physical and chemical properties of some monosaccharides and polysaccharides.

Material: 8 test tubes, 3 glassware o beaker of 250 cm3 , test-tube holder, burner, wire gauzer, tripods, , glass markers, 2 pipettes, scales and spatula.

Chemicals: glucose, sucrose, starch, distilled water, reagent of Fehling A and B, Lugol.

Chemical foundation of the tests:

Identification of reductive glucides with the Fehling test:

One of the most important properties of the monosaccharides is its reducing power that is due to the carbonyl group (aldehyde or ketone: C = O) of its molecule. In this practice we will use the Fehling reagent. This reagent will have to be prepared before performing the practice as it consists of two separate solutions that are mixed at the time of use. The solution of Fehling A (blue) is of alkali cupric sulphate and the solution of Fehling B (colorless) is sodium-potassium tartrate. By mixing the two solutions, copper hydroxide is formed of intense blue.

What happens chemically in the reaction of glucose, sucrose and starch with the reagent of Fehling? Glucose is a monosaccharide glucose and reacts with the Fehling test. The carbonyl group of glucose (-COH) will oxidize (it will lose electrons) by going to carboxylic acid (-COOH). The process will be evidenced by a change of coloration where the blue color of the reagent will form a yellow precipitate (hydrated cupid oxide) and then it will become a red tile (anhydrous cupid oxide) while continuing to boil.

Sucrose is a glucide disaccharide formed by the glucose and fructose union, and as a result of the binding of these two monosaccharides, there is no free carbonyl group, therefore it will not be oxidized and will not change blue in red.

And starch is a glucose polysaccharide formed by glucose binding and is made up of two types of polysaccharides, amylose (in proportion to 25%) that takes a form of a glucose chain with a spiral layout in space and amylopectin (in proportion to 75%) that forms branched chains such as the branches of a tree. Starch will not react with the test of understanding, therefore we will not see a change of color from blue to red in the chemical reaction.

Identification of starch:

Starch with a solution of iodine (lugol) is dyed intense purple, This is because iodine atoms are introduced between the spirals of the helix giving them this coloration, the color disappears when the dissolution is warmed up , making it transparent so that the iodine atoms have left the helix. When the solution cools back to its purple color.

Development of the practice:

1. Prepare dissolved dilutions of glucose, sucrose and starch (3 to 5 g / 100cm3)

2. Observe how each of these substances dissolves. Record what you observed at the bottom of the results of the end of the practice.

3. With a spatula, which has to be washed and must be worn every time it is used, put a little bit of each glucose in your hand, taste them and appreciate if the taste is sweet or not . Write down the results.

4. Observe the color and appearance, that is, if at first glance looks like crystals or amorphous matter. Write down the results.

5. Fill up to half three test tubes for each of these dissolutions, indicate with a glass marker the contents of each one. Fill up to half a fourth tube with distilled water

6. Add to each 3ml tube of Fehling A and 3 ml of Fehling B.

7. Then put the test tubes in a stove and observe what happens. If there is a reaction the blue color will change to a reddish orange.

8. Next, it prepares another 3 test tubes plus each of the different dissolutions and a fourth tube also with distilled water. Add 1ml of lugol to each tube and observe what happens.

Pictures by Iara Soto

We put glucose solution in the test tube.

The glucose solution gives the Fehling test positive.

We put starch solution in the test tube.

The starch reacting with lugol (purple).

Starch gives negative to the Fehling test (blue tube) and positive to the lugol test (purple tube).

9. Observe and write the results in the next grid. Interpret results.

glucose sucrose starch water

properties

appearance

color

solubility

taste

Fehing A and B (+/-)

Lugol (+/-)

ESTUDIO DE LAS PROPIEDADES QUÍMICAS DE LOS GLÚCIDOS.

El objetivo de esta práctica es observar las diferentes propiedades físicas y químicas de algunos monosacáridos y polisacáridos.

Material: 8 tubos de ensayo, 3 vasos de precipitados de 250 cm3, pinzas, trípode, rejilla con amianto, focos de calor, rotulador para vidrio, 2 pipetas, balanza y espátula.

Productos químicos: glucosa, sacarosa, almidón, agua destilada, reactivo de Fehling A y B, Lugol.

Fundamento químico de las pruebas:

Identificación de los glúcidos reductores con la prueba del Fehling:

Una de las propiedades más destacadas de los monosacáridos es su poder reductor que se debe al grupo carbonilo (aldehído o cetona: C = O) de su molécula. En esta práctica utilizaremos el reactivo de Fehling. Este reactivo se tendrá que preparar antes de realizar la práctica ya que consta de dos soluciones separadas que se mezclan en el momento de utilizarlas. La solución de Fehling A (azul) es de sulfato cúprico alcalino y la solución de Fehling B (incolora) es de tartrato sódico-potásico. Al mezclar las dos soluciones, se forma hidróxido cúprico de color azul intenso.

¿Qué pasa químicamente en la reacción de la glucosa, la sacarosa y el almidón con el reactivo de Fehling? La glucosa es un glúcido monosacárido y reacciona con la prueba de Fehling. El grupo carbonilo de la glucosa (-COH) oxidará (perderá electrones) pasando a ácido carboxílico (-COOH). El proceso se evidenciará por un cambio de coloración donde el color azul del reactivo formará un precipitado amarillo (óxido cuproso hidratado) y luego pasará a ser de color rojo teja (óxido cuproso anhidro) en continuar la ebullición.

La sacarosa es un glúcido disacárido formado por la unión de glucosa y de fructosa, y como resultado del enlace de estos dos monosacáridos, no queda ningún grupo carbonilo libre, por lo tanto no se oxidará y no cambiará de color azul hacia a teja.

Y el almidón es un glúcido polisacárido formado por la unión de glucosas y está formado por dos tipos de polisacáridos, la amilosa (en proporción del 25%) que adopta una forma de cadena de glucosas con una disposición en espiral en el espacio y la amilopectina (en proporción de un 75%) que forma cadenas ramificadas como las ramas de un árbol. El almidón no reaccionará con la prueba de Fehling, por tanto tampoco observaremos cambio de color de azul a rojo en la reacción química.

Identificación del almidón:

El almidón con una solución de yodo (lugol) se tiñe de color violeta intenso, Esto se debe a que los átomos de yodo se introducen entre las espirales de las hélice dándoles esta coloración, el color desaparece al calentar la disolución , volviéndola transparente para que los átomos de yodo han salido de la hélice. Cuando la solución se enfría vuelve a su color violeta.

Desarrollo de la práctica:

1. Prepara disoluciones diluidas de glucosa, sacarosa y almidón (3 a 5 g / 100cm3)

2. Observa la forma en que se disuelve cada una de estas sustancias. Anota lo que has observado en la parrilla de resultados del final de la práctica.

3. Con una espátula, que se ha de lavar y ha de secar cada vez que se utilice, ponte un poco de cada glúcido en la mano, pruébalos y aprecia si el gusto es dulce o no . Anotar los resultados.

4. Observa el color y el aspecto, es decir, si a primera vista tiene aspecto de cristalitos o de materia amorfa. Anotar los resultados.

5. Rellena hasta la mitad los tres tubos de ensayo con cada una de estas disoluciones. Indica con un rotulador para cristal el contenido de cada uno. Rellena también hasta la mitad un cuarto tubo con agua destilada.

6. Añade a cada tubo 3ml de Fehling A y 3 ml de Fehling B.

7. A continuación pone los tubos de ensayo en un hornillo y observa lo que pasa. Si hay reacción el color azul cambiará hacia un color naranja rojizo.

8. A continuación prepara otros 3 tubos de ensayo más con cada una de las diferentes disoluciones y un cuarto tubo también con agua destilada. Añade 1ml de lugol a cada tubo y observa lo que ocurre.

Fotografías de Iara Soto (2º de bachillerato)

Ponemos solución de glucosa al tubo de ensayo